Personatges:
Alexandre de Laborde: viatger
francès que escribí <<Voyage pittoresque de l’Espagne>> i
<<Itinéraire descriptif de l’Espagne>> amb gran documentació.
MontPalau: científic d’extraordinari valor. Membre
de l’Academia de Ciències. Protagonista de la presenta novela.
Isidre Novau: capità de vaixell. Parent, cosí de
Montpalau.
Amadeu: el cotxer.
Hamílcar Barca: general
cartaginés que havia fundat la Vilafranca.
Pepeta Freixes: mestressa
de l’hostal nou.
Resum:
Antoni de
Montpalau surt per al portal de Sant Antoni, i va explicant per on va passant.
Fa la
descripció de la sortida i els afores de Barcelona del gran viatge d'Alexandre
de Laborde, autor de l'Itinérarire descriptif de l'Espagne.
Novau que
acompanya a Montpalau a Pratdip, porta, dintre, juntament amb l'equipatge, tres
magnífics fusells anglesos i una bona quantitat d'alls.
I es
dirigeixen a l'Ordal; on s'aturen a l'Hostal Nou, on menjaren. Més tard Antoni
Montpalau no cregué prudent seguir endavant i s'aturaren.
Entraren a
l'Arboç pel portal de Barcelona. L'hostal era agradable i net, escolliren
cambres.
Per fer temps
sortiren a fer un tom pel poble on quedaren encantats amb la gran abundància de
l'element Femení, assegudes a la porta de llurs cases, fent punta de coixí. Al
final Montpalau i Novau tornaren a l'Hostal tenint encara el sorollet dels
boixets a les orelles.
Localitzacions:
Portal de
Sant Antoni (Barcelona).
Sants, Sant Boi, Sarrià, Sant Just i Esplugue.
Hospitalet.
Sant Feliu.
Molins de rei .
Església de
L'Arboç.
Vilafranca.
Vocabulari:
Àdhuc: fins i tot. Es diu quan es parla
formalment.
Calitja: és com la boira que no deixa veure clarament les coses de lluny.
Tibantor: tensió, es diu que una relació és tibant si dues o més persones ja no s’entenen.
Biaix: el biaix d’una cosa és la direcció obliqua, en diagonal que té o que pren.
Formosor: que té unes formes boniques; que és ple de bellesa.
Llurs: aquesta paraula s’usa per a indicar una cosa que pertany a dues o més persones que no són qui parla ni escolta.
Calitja: és com la boira que no deixa veure clarament les coses de lluny.
Tibantor: tensió, es diu que una relació és tibant si dues o més persones ja no s’entenen.
Biaix: el biaix d’una cosa és la direcció obliqua, en diagonal que té o que pren.
Formosor: que té unes formes boniques; que és ple de bellesa.
Llurs: aquesta paraula s’usa per a indicar una cosa que pertany a dues o més persones que no són qui parla ni escolta.
Flora
i fauna
flora
Alls
Pins:
vinya
raïm
cep: tronc de la vinya.
pàmpol: fulla de la vinya.
plàtans
Àlbers:
fauna
avutarda
géminis (fictici)
granota
cavalls:
teixidor: (real). Insecte nadador que els pagesos anomenen així
minerals
i roques
calcàrea
cingle: espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una
muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada