capítol V (tercera part). La captura

Personatges:

Amadeu: fictici. Cotxer d’Antoni de Montpalau.

Isidre Novau: fictici capità de vaixell i cosí del protagonista.

Antoni de Montpalau: protagonista de la novel·la i científic.

Marquès de la gralla: germà de la baronessa d’Urpí.

Segimon Ferrer: matemàtic.

Canonge Matons:contertuli del marquès de la Gralla.

Bartolomeu Garriga: contertuli del marquès de la Gralla i filòsof,

Francesc Avinyó: contertuli del marquès de la Gralla i físic.

Samsó Corbella:contertuli del marquès de la Gralla i metge.

Tomàs d’Orga: oficial de les tropes realistes, natural de Xàtiva

Resum:

Aquest capítol comença parlant de la Peste i de que s’estén per l’aire.Llavors Montpalau Decidí cremar llenya d’algun arbre que genéri molta olor.

Les aigües detingudes també són un problema ja que desprenen una pudor important.Mentrestant els col.legues de Montpalau debatien sobre el que podia ser el Dip.

Els Carlistes envolten La Salsera,no van oferir resisténcia els nostres aventurers i foren tractats bé.

Localització:Gandesa.

Vocabulari:

Pul·lulant: ésser gran munió en un indret.

Vol Nupcial: relatiu o pertanyent a la celebració del casament, a les noces.

Insondable: molt profund.

Escepticisme: doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixer la veritat.

Peroració: darrera part d’un discurs.

Dogmàtics: que afirma, com si es tractés d’un dogma o d’un fet establert, allò que és opinable, discutible.

Flora i fauna:

Puça: insecte sifonàpter, de petites dimensions, cos comprimit, sense ales, amb potes llargues i fortes que li permeten de fer grans salts, que viu sobre diferents animals als quals xucla la sang. 

Larva: espectre repugnant. 

Pi: arbre perennifoli del gènere Pinus, de la família de les pinàcies, monoic, de fulles aciculars 

en grups de dues, tres o més a l’àpex de petites branquetes, flors masculines en forma 

d’estròbils oblongs, agrupats a la punta de les branques, i productores d’una gran quantitat de 

pol·len, i flors femenines reunides en estròbils petits que, en madurar, esdevenen òrgans 

fructífers grossos i llenyosos, les pinyes, que enclouen les llavors, els pinyons. 

Llorer: arbre perennifoli de la família de les lauràcies, dioic o polígam, de fulles lanceolades i 

coriàcies, molt aromàtiques, flors d’un blanc groguenc, en petits grups axil·lars, i fruit en baia 

negra, originari de les terres mediterrànies calentes i molt cultivat com a ornamental i per les 

seves fulles, emprades com a condiment (Laurus nobilis).

Olivera: arbre perennifoli de la família de les oleàcies, de tronc gruixut i tortuós, fulles 

lanceolades enteres, coriàcies, grisenques i cobertes de pèls esquamiformes al revers, flors 

blanquinoses, en petits raïms o panícules, i fruit en drupa, cultivat a la regió mediterrània pels 

seus fruits, les olives (Olea europaea). 

Arbós: ??

Ginebre: arbret o arbust de la família de les cupressàcies, de fulles linears punxants, amb una 

ratlla blanquinosa a la cara superior i gàlbuls de color blau fosc emprats en farmàcia i per a 

aromatitzar la ginebra (Juniperus communis ssp. communis).

Alsina: ??

Rourer: ??

Ciprer: ??

Murtra: ??

Savina: arbre o arbust del gènere Juniperus, de la família de les cupressàcies, de fulles  esquamiformes imbricades i falsos fruits en gàlbul esfèric, fibrós o poc o molt carnós. 

Garbons: feix de sarments o de branquillons per a fer foc, alimentar el bestiar, etc.

Boix: arbust o arbret de la família de les buxàcies, de fulles oposades, petites, ovades, coriàcies i persistents, flors unisexuals d’un groc verdós, disposades en glomèruls axil·lars, i fruit en càpsula terminada en tres apèndixs corresponents als estils (Buxus sempervirens). 

Taronger: arbre perennifoli de la família de les rutàcies, un xic espinós, de tronc curt i capçada arrodonida, fulles coriàcies d’un verd intens, amplament el·líptiques i amb el pecíol alat, flors blanques aromàtiques, solitàries o en petits grups, i fruit en hesperidi, la taronja, originari de l’Àsia sud-oriental, cultivat, sovint extensament, com a fruiter i emprat en medicina i perfumeria (Citrus sinensis). 

Romaní: mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles linears, coriàcies, amb els 

marges revoluts, tomentoses i blanques per sota, i flors generalment d’un blau clar amb taques més fosques, pròpia de les brolles mediterrànies, cultivada de vegades als jardins i 

emprada com a condiment (Rosmarinus officinalis). 

Farigola: mata de la família de les labiades, molt aromàtica, de fulles oblongues i petites, i flors bilabiades, rosades, violàcies o blanques, en inflorescències terminals, freqüent a les 

timonedes i als matollars mediterranis, de la qual s’obté el timol (Thymus vulgaris). 

Espigol: mata aromàtica de la família de les labiades, de fulles molt estretes i flors blaves o 

violàcies en inflorescència terminal interrompuda, en què s’intercalen bràctees membranoses 

ovades, pròpia sobretot de prats i matollars secs de la muntanya mediterrània i cultivada per extreure’n un oli essencial emprat en perfumeria i com a aromatitzant (Lavandula angustifolia o L. officinalis). 

Salvia: mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, 

gruixudes i amb els nervis molt marcats, i flors grosses violàcies, amb el llavi superior de la 

corol·la comprimit, en inflorescències terminals vistoses, que es fa a la muntanya mediterrània 

i es cultiva com a medicinal (Salvia officinalis). 

Donzell: planta herbàcia de la família de les compostes, grisenca, de fulles dos o tres cops 

pinnatisectes, i petits capítols hemisfèrics, grocs, penjants i disposats en panícula, pròpia dels 

herbassars nitròfils secs, emprada com a medicinal i en la fabricació de vermuts i licors del 

tipus de l’absenta (Artemisia absinthium). 

Tomaní: mata de la família de les labiades, aromàtica, tomentosa i poc o molt grisenca, de 

fulles gairebé linears disposades en gran part en fascicles axil·lars i flors d’un violeta o púrpura fosc agrupades en espiga densa i gruixuda, coronada per un feix de bràctees violàcies o purpúries, que es fa en terrenys àcids de les brolles mediterrànies (Lavandula stoechas).

Broyda: ??

Àguiles: ocell rapinyaire de la família dels accipítrids, que destaca per la grandària, el vol  potent i l’agudesa visual. 

Scaraboeus Cervarius: ??