Les històries naturals: Capítol V (quarta part). La darrera investigació.

Personatges:

Verge de Montserrat:(?) La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya

Príncep Lichnowsky:(real) Felix Maria Vincenz Andreas Lichnowsky, príncep de Lichnowsky i comte de Werdenberg (palau de Gratz, al costat de Troppau, 5 d'abril de 1814 - Frankfurt del Main, 18 de setembre de 1848), va ser un militar i polític alemany que va participar com a voluntari a la Primera guerra carlina a Espanya.

Comte de Morella:(real). Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra. Gran figura del moviment insurreccional carlí, destacà per la seva gosadia i dots de comandament.

Rei Carles:(real) Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855). Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que fou designat príncep d'Astúries des de 1815 i fins a 1830 any en què a través d'una Pragmàtica Sanció s'abolí la llei sàlica establerta l'any 1705 per Felip V d'Espanya. Pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Carles V.[1]

Mussol: El vampir durant la guerra carlina fou conegut com el mussol, fou cavaller del rei Jaume. S’enamorà de la duquessa Meczyr. Era No-Mort i señor de Pratdip. Trobà la pau de mans de Montpalau.

Antoni de Montpalau: protagonista,naturalista,cosí de Novau i caça vampirs.

General Espartero:(real) Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843.

Antoni Milà i Fontanals: erudit. Mestre de Menéndez Pelayo. Influí poderosament. en la Reinaixença.

Comte Arnau: el Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.

Resum:

El príncep Lichnowsky decideix trobar-se amb Cabrera qui li va salvar la vida però en arribar, de seguida comencen a disparar-li i una patrulla el persegueix. Mentrestant, Montpalau emprenia, amb els seus ajudants, una inspecció comarcal. Mentre recorrien tots els llocs d’allí, Montpalau es trobà en el monestir de Sant Salvador de Bellera a un jove el qual explicà a Montpalau moltes històries i llegendes. Després d’acomiadar-se del jove, tornaren a Berga a on van trobar a Cabrera. Quan Montpalau es retirava de la presència del comte de Morella, un ordenança li lliurà una carta. Anava dirigida al seu nom. Donà les gràcies i se la ficà a la butxaca.

Localitzacions:

Berga.

Vocabulari:

Eixarreïda: ressecar, endurir per dessecació.

Hòrrid: esgarrifós, que fa por.

Esperonà: punyir al cavall amb els esperons

Impàvid: sense por.

Furient: que es mou amb fúria.

Àdhuc: contrari al que hom pot suposar.

Fugir com una daina: córrer ràpidament, lleugerament.

Absis: part d’una església on normalment hi ha l’altar.

Samfaina: menjar fet amb tomàquet, pebrot, ceba i albergínia que es sofregeix a la paella.

Dempeus: estar dret.

Boc: mascle de la cabra.

Analogia: relació de semblança entre coses diferents

peülla: formació còrnia dels mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l'únic dit sobre el qual s'aguanta l'animal del desgast consegüent a la marxa.

Gorg: concavitat en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.